1) Serotonina: tranquil·litat, sedació i felicitat
El consum de la xocolata indueix a la producció en el cervell d’una substància anomenada triptòfan vinculada a la serotonina. Aquesta hormona és la responsable directa de que un individu gaudeixi de les sensacions de tranquil·litat, sedació i felicitat. Per això, els experts han arribat a proposar una relació directa entre el desig de consumir xocolata amb el de sensacions d’angoixa, tristesa o irritabilitat.
2) Magnesi: síndrome premenstrual.
La xocolata és rica en magnesi. La falta d’aquest mineral ha estat relacionada pels experts amb els símptomes de la síndrome premenstrual. Por això, moltes dones asseguren que la xocolata ajuda a millorar el seu estat d’ànim, especialment en el període premenstrual o quan estan deprimides. Els especialistes recomanen el consum de 400 mil·ligrams de magnesi amb la finalitat d’estabilitzar els nivells de sucre a la sang i contribuir a regular, per una banda, la intensitat de la síndrome premenstrual y per l’altra, la necessitat de consumir xocolata.
3) Teobromina: un estimulant natural.
La xocolata té teobromina, alcaloide que té efectes directes sobre l’organisme. En concret, actua como diürètic i estimula el sistema renal. La xocolata exerceix un efecte estimulant del sistema nerviós central similar al de la cafeïna. El contingut de cafeïna d’una tassa de cafè és 100 mil·ligrams, la teobromina constitueix el 2% del gra de cacau, i uns 200 mil·ligrams de teobromina estan presents en una tableta mitjana. Alguns experts pensen que la feniletilamina, substància del grup de les endorfines, és la que genera las suposades propietats addictives de la xocolata. La feniletilamina té un efecte similar al de la amfetamina, és a dir, millorar l’estat anímic..
4) Carbohidrats i greixos: sacietat i rapidesa mental.
La xocolata conté greixos que provoquen després d’haver-ne consumit una sensació plaent de sacietat. Els carbohidrats presents en la xocolata fan que després de varis processos químics s’incrementi la quantitat d’oxigen que arriba al cervell, el que té com a conseqüència una major fluïdesa mental. S’ha donat el cas d’alcohòlics que en període d’abstinència senten el desig de menjar xocolata com a substitut de l’alcohol, ja que aquest se metabolitza com la xocolata, com un carbohidrat.
5) Amantadina: la xocolata i les drogues.
La xocolata conté un compost químic anomenat amantadina que activa els mateixos receptors cerebrals que es posen en funcionament per la marihuana. Per això, científics americans han arribat a la conclusió que la xocolata presa en quantitats superiors a les que hi ha en una tableta indueix una sensació plaent y de benestar. Ara bé, el cacau i la xocolata purs contenen, almenys, el doble d’aqueta substància que el popular xocolata amb llet.
6) Polifenols: salut cardiovascular
La xocolata conté antioxidants naturals, composts fenòlics, adequats principalment com a protecció contra les malaltes del cor. Investigadors de la Universitat de Barcelona publicaran pròximament un estudi que aprofundeix en els beneficiosos efectes dels antioxidants (polifenols) del cacau per a la salut. Presents habitualment en aliments d’origen vegetal, els polifenols ajuden també a prevenir malalties degeneratives, l’envelliment de las cèl·lules i inclús el càncer. En una tassa de cacau es poden trobar fins a 100 mg. D’antioxidants de tipus polifenòlic.
