Ness
per en 2 Desembre 2010
4,733 Vistes

 

Definició.

Descens transitori o permanent de la pressió arterial per sota dels valors normals. Hom considera que hi ha hipotensió quan la pressió sistòlica és per sota de 110 mmHg i la diastòlica per sota de 70 mmHg. Provoca fatiga, mareig, fredor a les extremitats, etc.

I que pot provocar mareigs i vertígens.

Una pressió sanguínia massa baixa fa que arribi  un fluix insuficient de sang als òrgans vitals del cos a través de venes i artèries.

Els valors de pressió arterial són diferents a cada gènere.

A qualsevol individu la baixada d’uns 30 mm Hg en relació a la seva pressió normal o pressió sistòlica inferior a 90 mm Hg, es pot considerar hipotensió.

Causes:

  • Agents ansiolítics
  • Anafilaxi
  • Analgèsics narcòtics
  • Antidepressius
  • Arítmies
  • Atac de cor
  • Deshidratació
  • Diabetis
  • Diürètics
  • Insuficiència cardíaca
  • Medicaments pel cor
  • Medicaments utilitzats a cirurgia
  • Síncope
  • Shock

Una causa molt comuna és la Hipotensió ortostàtica, provocada per un canvi de posició del cos, en el moment d’aixecar-se del llit o d’una cadira.

Símptomes.

  • Pal·lidesa
  • Mareig
  • Nàusees
  • Vòmit
  • Síncope
  • Sudoració
  • Dolor toràcic
  • Dificultat respiratòria
  • Palpitacions
  • Mal de cap
  • Sensació de inestabilitat
  • Rigidesa cervical
  • Visió borrosa
  • Vertigen
  • Dificultat per mantenir-se dret.

Tots aquests símptomes poden repercutir negativament a altres òrgans del cos:

  • Sistema nerviós central
  • Artèries perifèriques
  • Cor
  • Ronyó.

Diagnòstic.

L'esfigmomanòmetre és l’aparell pel qual mesura la tensió arterial. Segons si la mesura és alta o baixa s’aconsella un tipus de medicament que la reguli.

Tractament.

Existeixen el medicaments que fan baixar la pressió. Normalment, els pacients amb hipertensió poden tenir anormalitats hipotenses a conseqüència d’un medicament massa fort o degut a una combinació d’altres patologies ja existents. A més a més, molts facultatius solen medicar més del que el pacient necessita i, amb l’edat, les venes s’endureixen i la mesura de la pressió arterial no és real; normalment la sang està per sota del que es percep.

CAS 4.

Pacient, home de 79 anys. Es desmaia a casa havent acabat de dinar. Perd el coneixement i  al despertar-se té mareig, vertigen, sudoració, mal de cap, desorientació i debilitat a les extremitats inferiors. Mentre se l’emportaven amb ambulància va vomitar el dinar. Un cop a urgències, se li practica un cardiograma i una analítica les quals surten normals. Posteriorment,  se li fa una placa que a pesar de veure-la normal, hom pot copsar-hi una elevació anormal del diafragma esquerre. Amb tot és enviat a casa. Un cop visitat pel metge de capçalera, es deriva el pacient a fer-se un Estudi Holter per tal de descartar qualsevol problema cardíac. La prova surt normal. Amb tot, se li recomana prendre’s Omeprazol. El pacient sembla patir una patologia gàstrica: Una hèrnia d’estómac i, per això, informa al metge que se sent embotit i que no tolera l’aigua. Un mes i mig més tard, torna a patir un altre síncope similar a l’anterior. Aquesta vegada, malgrat les semblances anteriors, el diagnòstic és canviat per una Hipotensió. Pèrdua de to muscular, desmai, desorientació, sudoració, pal·lidesa, mal de cap, vertigen, dificultat per mantenir-se dret i malestar general Amb tot, recupera la presa de l’antiàcid.

Per què pateix aquests símptomes després d’ingerir aliments? Quan es fa la digestió la sang es concentra al budell prim per tal d’absorbir els nutrients i repartir-los a totes les cèl·lules per a produir energia o per ser convertides en altres elements necessaris a moltes funcions. Per tant hi ha una descompensació sanguínia a nivell cerebral i llavors es produeix el desmai o síncope –hipotensió-. Cal recordar també, que en aquest moment se sol presentar una somnolència quan s’ha fet una menjada abundant. Mentre uns opinen que per fer millor la digestió recomanen una dormida, n’hi ha d’altres que opinen el contrari: Caminar perquè així s’ajuda a l’estómac a fer els moviments que millorin la digestió.

 Bibliografia.

Internet: Wikipèdia; http://www.xtec.es/ieslabisbal/salut/n_absorcio.htm

Publicat a: Salut
Sigues el primer a qui li agrada això.