Descripció:
La hiperqueratosi és un trastorn caracteritzat per l’engruiximent excessiu de la capa externa de la pell, la qual cosa està composta de queratina, una proteïna que protegeix de les friccions, irritacions i pressions. Però quan aquesta gruixudesa sobrepassa els nivells normals, no es pot acoblar a l’elasticitat de la resta de la pell i, al ser més densa i rígida que la resta dels estrats que componen el teixit epitelial, per aquest motiu apareix la separació d’aquesta capa de la resta de la pell. En alguns casos, aquesta capa de pell se separa formant capes fines semblants als tels de la ceba.
La hiperqueratosi pot ser causada per un excés de fricció o sobrecàrrega d’una part del cos què hi està exposada, apareixent-hi durícies, inflamació crònica, èczema o trastorns genètics com la ictiosi lligada al cromosoma X o simplement ictiosi, relacionat amb la pell extremadament seca.
La hiperqueratosi normalment no produeix dolor.
Quadre clínic:
Zones on poden ser habituals la hiperqueratosi:
- Hiperqueratosi plantar.
Aquesta sol aparèixer com a sobrecàrrega continuada i alhora poden ser puntuals o generalitzades.
Les formes puntuals se solen presentar en alguns dels caps metatarsians, provocant dues patologies freqüents: un metatarsià llarg o plantar flexionat, consecutiu també a un dit martell. I la generalitzada es localitza fonamentalment en els caps metatarsians centrals, per una patologia associada com Hallux Valgus (galindons) o Peu Cavus o buit (pont excessiu).
- Hiperqueratosi al taló.
També són degudes a la sobrecàrrega o al recolzament excessiu del taló per deformacions del peu com el peu buit o per defectes de la seva alineació com un peu var (Deformitat en què el peu està desviat en supinació i recolza a terra pel cantell extern).
A més a més, el factor de mancança d’hidratació o anhidrosi és una de les causes fonamentals de la seva aparició o com també, el sobrepès.
- Colzes i genolls.
En els colzes i genolls hi sol haver, per naturalesa, un engruiximent de la pell. La hiperpigmentació sol acompanyar aquest tipus d’hiperqueratosi i es produeix per recolzament i agenollar-se constantment.
- Ictiosi.
Grup de queratosis difuses hereditàries o adquirides caracteritzades per pell seca, sense transpiració, coberta d'escates lliures semblants a les d'un peix. Pot acompanyar-se d'altres trastorns tròfics, com ara la fragilitat de les ungles i la gran reducció del sistema pilós. Els seus símptomes són deguts a una hipertròfia de la capa còrnia de la pell. La més freqüent és la ictiosi comú.
Tractament.
El tractament de la Hiperqueratosi depèn del tipus, lloc, gravetat o causa. La majoria dels tractaments consisteixen en estovar la queratina i eliminar la capa de pell gruixuda. Això es pot aconseguir mitjançant cremes tòpiques que contenen àcid salicílic, àcid làctic o glicòlic i urea com a component actiu. En les pells morenes, sovint, la hiperqueratosi sol presentar-se amb una decoloració de la pell i, aleshores pot utilitzar-se cremes que aclareixin la pell. En els casos on el sobrepès sigui determinant es recomana baixar de pes.
Aquests tipus de cremes estoven, trenquen, suavitzen i hidraten les pells afectades. El tractament sol ser llarg i en molts casos crònics.
Prevenció.
- Colzes i genolls.
1. Evitar recolzar-se sobre colzes i genolls.
2. Si ens hem d’agenollar, utilitzar coixins.
3. No fregar ni manipular aquestes àrees.
- Plantes dels peus, talons i altres durícies.
1. Utilitzar calçat amb talons baixos perquè així el pes es redistribueixi de manera equilibrada.
2. Evitar calçat estret al voltant dels dits i els costats del peu.
3. Evitar anar descalç.
4. Dur algun tipus de protecció encoixinada dintre la sabata que protegeixi el peu de les friccions.
5. No fregui i manipuli les plantes dels peus.
6. Anar al podòleg.
Bibliografia:
Vikipèdia. Diccionari de Medicina, versió digital.
CAS 5.
Pacient de 37 anys, dona, va a la doctora queixant-se que el taló del peu dret se li pela.
Aquesta davant de la poca experiència tractant pacients, li deixa anar que es posi crema hidratant, sense especificar-ne la seva composició. Qualsevol. Al cap de dos mesos hi torna, queixant-se dels pocs o nuls resultats de la “crema hidratant”. Afegeix que davant dels pocs resultats, s’hi posa alcohol, però que això tampoc millora.
Davant de l’abisme tira pel dret clavant-li la primera cosa que li passa pel cap: Tens al·lèrgia a la suor, ja que la pacient en fa referència reiterada.
Elocom al 0.1 % -Mometasona-; Està indicat per a l’alleujament de manifestacions inflamatòries i de les que produeixen picor com per exemple, psoriasi, dermatitis atòpica, dermatitis irritant o al·lèrgies de contacte. L’Elocom Solució està indicat per les mateixes manifestacions, però al cap i parts on hi ha cabell. (que no és el cas)
Cada vegada que se li pelava el taló tallava amb unes estisores fent que la pell vella, i a la llarga, la nova, tornava a pelar-se.
Com la doctora inexperta, encara li repeteix que quan faci calor, donat que el problema seu és una reacció a la seva pròpia suor, ha de caminar descalça per terra, fet que li provoca més problemes.
Al cap de dos mesos sense èxit decideix abandonar de doctora.
El nou doctor li diagnostica amb molt d’encert: Hiperqueratosi, engruiximent de la capa externa de la pell. Li recepta Tracto Pon –de la casa Vectem- al 15 % d’urea. Un cop a la nit. Sempre perquè això és crònic.
Per què es manifesta?
Si la localització del problema la féssim a l’Àfrica, hom diríem que és per caminar descalços, però al món occidental, ho és per sobrepès. Dintre els cànons establerts per IMC, aquesta pacient estava dintre de la norma, però per les característiques físiques, no. Nascuda amb deformitat congènita, peu de pinya i operada dues vegades, l’alineació li correspon a peu var, per tant, predisposat a patir hiperqueratosi per un excés de recolzament i, en aquell cas, també, de pes.
En els moments més àlgids de la hiperqueratosi pesava 62.500 kg, mentre que en els de menys incidència, 56.700 grams. Cal recordar que amb menys pes, des de 51 a 39.500 kg., la hiperqueratosi era inexistent.