Els trastorns dels ritmes circadians augmenten el risc de patir Esclerosi Múltiple en els adolescents.
La interrupció dels ritmes circadians i els patrons normals de son podrien ser els responsables parcials de l’augment del risc a desenvolupar esclerosi múltiple (EM) en els adolescents.
Per aquest estudi, que apareix publicat a Annals of Neurology, van examinar-se dos estudis i es va comparar el número de casos d’Esclerosi Múltiple entre els que treballaven tant de nit o amb horaris de torns regulars o alternants com els que no.
Els resultats van deixar en evidència que els que feien torns nocturns més de 3 anys abans del 20 mostraven una doble probabilitat de desenvolupar EM que no pas aquells que mai no hi havien treballat.
La restricció del son associada amb el torn del treball nocturn augmenta el risc a certs problemes de salut: Malaltia cardíaca, trastorns de tiroides i càncer, probablement a l’interferir amb la secreció de melatonina i el fet d’augmentar la resposta inflamatòria.
Hedström AK, Åkerstedt T, Hillert J, Olsson T y Alfredsson L.
Alerta màxima!! Treballar a la nit pot desenvolupar Esclerosi Múltiple.
Aquest article el podrien haver titulat així.
El que no diuen els autors que han realitzat l’estudi és que els pacients en que s’han basat per afirmar això són d’un país on la prevalença a patir aquesta malaltia és altíssima: Suècia.
L’esclerosi múltiple és una malaltia en que se’n desconeixen les causes però sí se sap què provoca. Consisteix en l’aparició de lesions desmielitzants, neurodegeneratives i cròniques del sistema nerviós central.
Hi ha molts supòsits sobre què pot provocar-la però ningú ha sabut descobrir-ho de ple: Podria ser una resposta exagerada del sistema immunitari del propi cos; altres, de tipus ambiental o tòxic: Hom creu que alguns tòxics poden entrar a la barrera hematoencefàlica i provocar estralls.
Què és la BHE? És una barrera entre els vasos sanguinis i el sistema nerviós central. Aquesta barrera impedeix que moltes substàncies tòxiques entrin i destrueixin les fibres nervioses i, per contra és permeable als nutrients i a l’oxigen. També es basen amb la dieta, el geomagnetisme, la llum solar, malalties infecciones i factors genètics. O tot plegat.
El que sembla que tingui més pes és suposar que tingui relació amb factors ambientals i genètics ja que els llocs en major prevalença es troben als països per sobre la línia de l’Equador, més propers a climes freds i continentals.
Diuen genètics perquè tant els esquimals, aborígens australians, polinesis, i els maoris de Nova Zelanda i aborígens americans del nord la prevalença és gairebé nul·la. En canvi, Europa del nord, Amèrica del nord continental, Australàsia la prevalença és d’un cas cada 1000 habitants. Europa central és una malaltia molt estesa. Els caucàsics són els que en tenen una major incidència mentre que la Península Aràbiga, Àsia, Amèrica central i sud continental la freqüència és molt menor. I a l’Àfrica subsahariana es considera una malaltia estranya.
Els suposadament entesos amb la Neurologia han publicat un article que pot encendre moltes alertes endebades.
Ja sabem que treballar a la nit o en horaris alternants pot destrossar el cos però afirmar amb tota la rotunditat del món, que la malaltia estrella pot ser l’esclerosi múltiple, són ganes de fer mal.
Per sort o desgràcia, a Catalunya, la incidència a patir esclerosi múltiple és de 5 cada 10000 persones i les dones en són les més vulnerables.
Fer rellevant aquest estudi és tocar a morts. Tota generalització és dolenta. Per tant, llegint-ho al peu de la lletra seria que els maoris o els inuïts, si treballen a la nit poden desenvolupar esclerosi Múltiple. I valdria més que la Revista de Neurología retirés aquesta absurditat.