Definició:
Es produeix per una deficiència de ferro (fe), el qual és necessari per la formació dels eritròcits. El ferro és important en la formació de l’hemoglobina perquè és la proteïna encarregada de transportar l’oxigen.
Símptomes:
1. Fatiga, intolerància a l'exercici físic, pal·lidesa mucosocutània, debilitat, palpitacions, irritabilitat i mal de cap.
2. Ungles fràgils, seques i planes; pell resseca; caiguda de cabell; talls a la llengua; dificultat a la deglució.
Causes:
- Un dèficit nutricional.
- Disminució o mala absorció del ferro; malalties gastrointestinals: úlceres pèptiques; hèrnies hiatals amb traumatisme de la mucosa, esofagitis pèptica per reflux gastroesofàgic.
- Medicaments responsables al deteriorament de l’àcid de la mucosa com AINES, aspirina, glucocorticoides o preparats de potassi.
- Paràsits intestinals provoquen pèrdua de sang: hematòfags o els que provoquen danys a la mucosa. Anquilòstoms duodenals; Trichuris trichura; Necator americans, etc.
- Augment de les necessitats en cada cicle vital: lactància, embaràs o adolescència
- Hemorràgies cròniques, digestives o genitals.
- Hemoglobina paroxística nocturna; hemosiderosi pulmonar idiopàtica (malaltia rara que consisteix en produir-se hemorràgies dintre el pulmó causades per l’emmagatzematge de grans quantitats de ferro. Els glòbuls vermells no són capaços d’utilitzar el ferro segrestat en els macròfags pulmonars); telangiectàsica hereditària, hemòlisi intravasculars produïdes per vàlvules protèsiques cardíaques, etc.
Tractament preventiu:
Un tractament preventiu pot ser una dieta rica en ferro. La carn és l’aliment amb més presència de ferro. La vitamina C en els cítrics és el medi perquè el ferro es pugui absorbir amb és facilitat. És per això que moltes males absorcions fèrriques són causades per l’ús d’antiàcids. Mentre que els vegetals, els fosfats i “el salvat” fan que disminueixi.
Tractament farmacològic hi ha diverses possibilitats amb els conseqüents efectes secundaris.
- Sals de ferro. Més innòcua però que hi pot haver certa irritació intestinal lleu.
- Preparats periantals: efectes secundaris indesitjables. Hi pot haver molta intolerància a subjectes sensibles per una més gran concentració de ferro als teixits: els més usats són: Dextran-ferro; polimaltosat fèrric i el complex ferro-sorbitol-àcid cítric. Només el Ferro Dextrà pot produir: lipotímies, cefalees, envermelliment de la cara, vòmits, nàusees, tromboflebitis al lloc de la injecció, broncospasmes, shock i parada cardíaca.
- Els preparats intramusculars poden provocar febre i adenitis regional.
- Suplements orals: Efectes secundaris com: nàusees, còlics, molèsties epigàstriques, restrenyiment o diarrea.
Bibliografia: Wiquipèdia en català i en castellà.
